Arxius mensuals: Març de 2014

Festa de la tulipa al Parc de l’Indépendance de Morges (Suïssa)

Cada primavera al Parc de l’Indépendance de Morges a Suïssa, a la riba del llac Léman, entre Lausanne i Ginebra es cel·lebra la festa de la tulipa. El parc està situat a l’entrada del poble, a la vora del llac. És un jardí en pla, amb parterres i camins. L’atractiu principal són els arbres centenaris variats i que tots els parterres estan plantats de tulipans. És un bon destí pel pont de l’1 de maig. Les fotos següents són de l’1 de maig de 2010.

IMG_8223         IMG_8209

IMG_8230                     IMG_8215

Anuncis

Tulipans

Ara és l’època dels tulipans. És un bulb que dóna bon resultat, tant si es planta a terra com en una torreta. Aquí en teniu una petita mostra de la varietat de formes i colors, del jardí d’un amic.

Image

Image

Image

Image

Image

Image

Ressenya: The Authentic Garden. Five principles for cultivating a sense of place de Claire E. Sawyers

Portada

The Authentic Garden presenta cinc principis per dissenyar jardins integrats en el seu entorn. El llibre està estructurat en sis capítols, un per cada principi i un capítol final on es descriuen diversos parcs i jardins que il·lustren els principis. Els exemples del capítol final s’analitzen des del punt de vista de cadascun dels principis, mentre que en la resta de capítols, també es presenten multitud d’exemples il·lustratius, però només s’analitzen en referència al tema que s’està tractant.

El llibre té moltíssimes fotos de jardins, una o dues a cada pàgina. En general es tracta de jardins o de detalls bonics i només per això el llibre ja val la pena.

Principi 1. Captar el sentit del lloc (capture the sense of place)

Aquest principi consisteix en descobrir l’essència de la parcel·la on es desenvoluparà el jardí. Descobrir i potenciar els aspectes que la fan diferent. També té a veure amb l’entorn, el paisatge, la orografia, la vegetació autòctona, fins i tot el tipus de construccions típiques. Seguir aquest principi consisteix en projectar el jardí de forma que s’integri i es complementi amb el seu entorn. També consisteix en recrear en el jardí composicions que es poden trobar de forma natural en l’entorn, especialment en zones amb la mateixa orientació i exposició al sol, el mateix tipus de terreny, roques i vegetació.

Una altra forma d’aplicar el primer principi és permetre que els processos naturals donin forma al jardí. Per exemple utilitzant plantes natives o naturalitzades que es propaguen soles, mantenir arbres i plantacions preexistents al disseny del jardí o mantenir soques i troncs d’arbres morts en el jardí.

Finalment, l’aplicació del primer principi que em va semblar més interessant és la idea de crear un jardí a partir de la subtracció d’elements, no l’addició. Aquest concepte consisteix en partir del jardí o la parcel·la en l’estat inicial, amb la vegetació que tingui i anar conformant el jardí a base de podar arbusts, formar camins i talar arbres per obrir vistes. És el que traiem el que forma el jardí i no el que hi posem.

Principi 2. Deriva la bellesa de la funció.

En aquest capítol es critica l’acumulació de coses en els jardins sense cap ús actual o històric. En particular critica l’ús de llanternes japoneses o piques, que en els jardins japonesos, almenys inicialment, s’utilitzaven per il·luminar i per realitzar la cerimònia del te. En un jardí occidental queden fora de lloc.

Elements necessaris del jardí, com ara tanques, murs i reixes, si estan ben dissenyats, poden ajudar a obtenir un efecte agradable. També altres elements funcionals, com les rampes i camins pels cotxes fins a la zona d’aparcament es poden dissenyar de manera que s’integrin en el jardí.

Finalment trobem el mobiliari, barbacoes i àrees de menjar exteriors. Tots aquests elements es poden integrar en el jardí més fàcilment si s’escullen materials que s’adiguin amb el caràcter del lloc i es deixa que la seva funció sigui la principal raó de ser. Una bona font d’inspiració són les explotacions agrícoles, on la majoria d’elements, com ara pous o femers, tenen un ús definit que en condiciona la forma i l’aparença.

Principi 3. Utilitza materials humils

Aquest principi fa referència sobretot a utilitzar materials propis del lloc un s’ubica el jardí. Per exemple, fer servir el mateix tipus de pedra que es troba de forma natural en l’entorn.

Aquest principi tal com està enumerat pot resultar una mica ambigu, ja que més que materials humils, fa referència a materials i especies vegetals locals. Moltes vegades les pedres del mateix tipus de l’entorn s’integren molt bé en un jardí, però poden resultar molt més cares que no adoquins de formigó. Tot i que el llibre no en parla, en el nostre entorn, el formigó (fet amb ciment de les roques calcàries del Garraf) es podria considerar un material local i ben adaptat, mentre que el granit, que s’utilitza sovint, és un material que a l’entorn de Barcelona està totalment fora de lloc.

A l’hora d’utilitzar materials humils, també s’ha de considerar el reutilitzar o reciclar materials. El llibre entra en bastant detall sobre elements que es poden fer servir, com ara rodes de molí, barriques, travesses de tren, etc.

Principi 4. Casa l’interior amb l’exterior

A l’hora de dissenyar el jardí, cal tenir en compte com es veurà des de cadascuna de les finestres de la casa. També cal projectar elements que permetin una transició natural entre l’interior de la casa i el jardí, com ara porxos, terrasses o cobertes.

Per minimitzar la distinció entre l’interior i l’exterior parla del concepte de suavitzar les vores (softening edges). Consisteix en afegir torretes i jardineres o altres elements que ajudin a difuminar la línia entre interior i exterior o entre jardí i terrasses i finestres.

Principi 5. Involucra el visitant

En aquest capítol es parla dels elements que estimulen els diferents sentits (vista, olfacte, tacte i oïda) i sobretot de com concentrar l’atenció del visitant en el jardí.

Una forma de provocar que el visitant es fixi en el jardí és crear un pas sobre un estany amb pedres separades, que obliguin a mirar on poses els peus i prestar atenció o interrompre un camí amb elements com roques.

Un únic camí que et guii pel jardí, en una seqüència lògica de descobriment pot resultar millor que no un laberint de camins.

El jardí pot ser una invitació a altres activitats a més de veure i caminar. L’olfacte es pot estimular plantant plantes aromàtiques. Es poden disposar elements que facilitin activitats a l’aire lliure. Per invitar a tocar es pot deixar que les plantes envaeixin els camins. La oïda es pot estimular amb el soroll de l’aigua i de les fulles amb el vent.

L’últim recurs per involucrar el visitant és crear una mica de misteri. La forma més senzilla d’aconseguir-ho és disposar elements, com ara murs o “setos” que impedeixin la vista completa del jardí i que facin que el visitant es pregunti que hi ha darrera.

En general m’ha semblat un llibre molt interessant i comparteixo força la filosofia de disseny que proposa. La majoria de fotos són de grans jardins i parcs públics, però també hi ha detalls que podrien ser de jardins més petits i fins i tot hi ha alguns balcons.