Els jardins de Dan Kiley

Dan Kiley era un paisatgista nord-americà que va treballar durant la segona meitat del segle XX. The Cultural Landscape Foundation li dedica una exposició i un microsite amb fotografies i ressenyes de 28 dels seus projectes, que van des de l’any 1947 fins a l’any 1998. Per perdre-hi hores.

28 jardins de Dan Kiley. Exposició de The Cultural Landscape Foundation

28 jardins de Dan Kiley. Exposició de The Cultural Landscape Foundation

Anuncis

Plantar un bosc

Com plantar un bosc que creixi en 10 anys seguint sis passos fàcils:

  1. Identificar quins nutrients falten al sòl.
  2. Determinar quines espècies haurien de viure a la zona, segons el clima.
  3. Localitzar biomassa disponible a la regió que permeti compensar les mancances del sòl. Típicament algun residu de processos industrials o agrícoles.
  4. Esmenar el sòl fins a una profunditat d’un metre.
  5. Plantar arbrets de fins a 80 cm d’alçada, en un marc molt dens, de tres a cinc per metre quadrat. La superfície mínima del bosc ha de ser de 100 metres quadrats. Amb aquest marc de plantació, al cap de 8 mesos la llum del sol no arribarà al terra i cada gota de pluja que caigui es conservarà. Les fulles que caiguin es convertiran en humus. El marc tant dens també fa que els arbres competeixin entre ells per la llum i creixin més de pressa.
  6. Regar i treure les males herbes durant els primers dos o tres anys
Bosc plantat per Afforest en un entorn urbà. Crèdit: Afforest

Bosc plantat per Afforestt en un entorn urbà. Crèdit: Afforestt

Afforestt és l’empresa que ha desenvolupat, perfeccionat i automatitzat aquest mètode, seguint la metodologia de producció de cotxes. El seu gerent ho explica en una artícle de TED i en un vídeo. La complicació principal del procés és escollir les espècies adequades al clima i que visquin bé juntes. Per aquesta funció han desenvolupat un software específic, que té en compte moltes més variables de les que qualsevol expert pot contemplar. El software és open source i permet que qualsevol a qualsevol part del món pugui plantar el seu propi bosc.

El Plantador Fantasma

plantador fantasma

El Plantador Fantasma al costat de la seva obra. Imatge: Wahington Post

Henry Docter (52) és el Plantador Fantasma. Advocat a mitja jornada i jardiner durant el temps lliure, durant 34 anys s’ha dedicat a plantar més de 40.000 flors en llocs deixats, com ara jardineres públiques, parterres, entrades d’edificis i fins i tot fora dels Estats Units, a Argentina i Cambodja.

Fins ara havia passat sempre desapercebut. Plantava les flors on li semblava i,  en general, l’ignoraven. En tot cas la gent se sorprenia i gaudia de la seva obra, experimentant un espai públic més agradable, sense pensar pas en la persona que ho havia fet possible.

El Plantador Fantasma i la seva horticultura clandestina s’han fet famosos de cop a causa del metro de Washington. Per una de les seves actuacions, l’any 2012, va escollir l’estació de metro de Dupont Circle. Durant setmanes es va dedicar a netejar plàstics, papers i burilles de les jardineres ermes, a arrencar-ne les males herbes i a plantar-hi bulbs, que va anar regant. Quan els responsables del Metro se’n van adonar, li van enviar una carta requerint-li que cessés l’activitat immediatament, sota amenaça de sanció. A més a més, els responsables del metro, van enviar personal de manteniment a arrencar les plantes.

El Washington Post va fer una sèrie d’articles sobre el tema. El primer, el 22 de juny de 2013, explicant que el Metro havia prohibit al Plantador Fantasma seguir cuidant les plantes. El segon, el 6 de juliol de 2013, quan Metro va arrancar les plantes. El tercer, el 27 d’abril de 2014, amb la resposta del Plantador Fantasma al Metro amb una pantalla de vídeo gegant al carrer i finalment el quart, el 10 de maig de 2014, amb una entrevista al plantador fantasma.

Males herbes

SAMSUNG CAMERA PICTURES

A vegades una mala herba és la planta correcta en el lloc equivocat.

SAMSUNG CAMERA PICTURES

Els trèvols m’agraden especialment perquè fan un tapís dens que impedeix que germinin altres males herbes.

Tal com explica el llibre Weeds, que ressenya the Economist, no és casualitat que les males herbes creixin als jardins, les males herbes prefereixen les entorns artificials que els proporcionen les condicions idònies per viure.

La classificació de què és una mala herba, també és canviant. Fins als anys 70, els el·lèbors es consideraven males herbes. Ara amb la moda de les gramínies, hi ha jardins que no fa masa s’haurien considerat plens de males herbes.

La incorporació de noves espècies als jardins és constant. Fa poc he vist que en uns parterres que ressegueixen la via del metro de la línia 9 a la Zona Franca, han plantat estepa blanca. En una gran massa, ara que està florida, fa goig.

Parc del laberint d’Horta

Es tracta d’un jardí amb un jardí a dintre, com una nina russa. S’entra al parc per l’esquerra de l’edifici. On hi ha la font.
SAMSUNG CAMERA PICTURESTot seguit s’arriba a una bifurcació. Si girem a la dreta, al costat de la façana est de l’edifici, arribem a l’entrada del jardí dels boixos, que segons la web de l’Ajuntament és el jardí més antic de Barcelona.
SAMSUNG CAMERA PICTURESLa visita al jardí del boixos és guiada. Normalment està tancat, tot i que es veu una mica des de la reixa.
Si a la bifurcació girem a l’esquerra, arribem a una plaça entre els arbres, amb un estany, bancs per seure i parterres de flors.
SAMSUNG CAMERA PICTURESSeguint recte, travessant una zona d’arbres alts amb parterres a banda i banda, s’arriba al laberint, que està format per xipres.
SAMSUNG CAMERA PICTURESEl laberint té dues entrades, una a la cantonada sud-oest i una altra al costat nord. Al centre del laberint hi ha una estàtua d’eros.
SAMSUNG CAMERA PICTURESSi volem, un cop recorregut el laberint, podem seguir pujant per les escales. Hi ha dos petits temples a banda i banda i una altra escala central, que ens porta fins al temple principal, a dal de tot del jardí, que té una bassa darrera.
SAMSUNG CAMERA PICTURES